Efectes d'un programa de rehabilitació basat en l'exercici físic per la millora de la qualitat de vida de les persones que han patit ictus

2017 edition

Miriam Barra

Actualment, l’ictus és un problema de salut mundial de primer ordre degut a l’alta prevalença i al continu augment de la seva incidència; l’OMS preveu un increment del 27% en la incidència dels ictus entre els anys 2000 i 2025, en relació a l’envelliment de la població (Quaney et al., 2009). L’ictus pot causar la mort o severs dèficits motors en el seus supervivents limitant-los en la majoria de casos la seva autonomia personal i qualitat de vida. Aquestes limitacions físiques sovint suposen la por a possibles caigudes i un major requeriment energètic en l’execució de les accions motrius, fet que disminueix la tolerància a l’esforç predisposant a la població d’ictus a un estil de vida sedentari. La depressió i la fatiga post ictus també afavoreixen aquest cercle viciós de pèrdua del nivell de condició física comportant un empitjorament de la discapacitat i de la qualitat de vida. Per evitar que els malalts d’ictus arribin a aquesta situació, i en base a l’evidència científica que justifica els beneficis que la pràctica d’exercici físic pot suposar per aquest col·lectiu, el present estudi pretén avaluar l’efectivitat d’un programa de rehabilitació basat en l’exercici físic en persones que han patit ictus una vegada finalitzat el període hospitalari per tal de millorar la seva condició física, la capacitat de la marxa, prevenir complicacions secundàries i millorar així la seva qualitat de vida.