Actualitat dels Símptomes Negatius en Esquizofrenia

2017 edition

Gisela Mezquida

L’esquizofrènia és un trastorn freqüent, que ocasiona enormes costos tant a nivell econòmic com assistencial. Afecta l’1% de la població. Es considera un dels trastorns més discapacitants i assistencialment prioritari.

Els marcadors de mal pronòstic en aquesta malaltia estan relacionats amb la presència i gravetat dels símptomes negatius, més que amb la presència de símptomes psicòtics. Els símptomes negatius reben aquest nom a causa de què les conductes habituals de la població general no estan presents o estan disminuïdes en el pacient. Els dominis específics de funcionament relacionats amb aquests símptomes s’han establert en cinc dimensions: afectivitat aplanada, alògia, apato-abúlia, retraïment social o associabilitat i anhedònia.

La simptomatologia negativa és freqüent en el curs de l’esquizofrènia i, a més, pot ser bona predictora del curs d’aquesta.

A més, s’ha evidenciat l’estreta relació existent entre aquesta simptomatologia i presentar
un major deteriorament cognitiu i un funcionament social pobre i deteriorat.

En els últims anys s’han desenvolupat noves escales d’avaluació dels símptomes
negatius que pretenen afrontar les limitacions de les escales existents per fer
un correcte diagnòstic i tractament d’aquesta simptomatologia. Les limitacions que presenten les escales actuals són: no reflectir la conceptualització actual dels símptomes negatius, tenir només en compte la conducta del pacient i no la seva experiència, i no diferenciar entre símptomes negatius primaris i secundaris, pas principal per tal d’establir un tractament adequat.

L’augment de farmacoteràpies, com ara amb antidepressius o fàrmacs glutamatèrgics, pot contribuir, encara que sigui d’una forma limitada, a una millor resposta al tractament. No obstant això, es necessiten amb urgència nous fàrmacs que tinguin un major impacte sobre els símptomes negatius. Un objectiu clar és el d’arribar a una combinació de tractament antipsicòtic a llarg termini juntament amb una correcta intervenció psicosocial, a fi d’aconseguir un tractament complet.