La petja d’Irene Polo 75 anys després

2017 edition

Mar Casas Honrado

Irene Polo Roig (Barcelona, 1909–Buenos Aires, 1942) fou una de les primeres periodistes de la història de Catalunya que omplí les pàgines de les principals capçaleres barcelonines a la dècada dels 30 del segle XX i que, en canvi, per la seva condició d’exiliada i, sobretot, de dona, va caure en l’oblit. En el darrer tram de la seva curta vida, va marxar cap a Sud-Amèrica com a representant de l’actriu Margarida Xirgu i va acabar establint-se a Buenos Aires –on es va suïcidar– en una espècie d’exili forçat a causa del desenllaç de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939).

La seva producció periodística, de gran qualitat i principalment escrita en llengua catalana, es concentra entre els anys 1930 i 1936. Es calcula que va publicar al voltant de 300 articles, mitjançant els quals va conrear tots els gèneres periodístics (el reportatge social, la crònica política, l’entrevista, l’opinió…) i va tractar els temes més diversos, des de moda fins a teatre i cinema, art i literatura, societat i política.

A Sud-Amèrica, no va tenir l’ocasió de recuperar l’ofici de periodista, tot i ser una de les seves principals motivacions vitals. Després de la dissolució de la companyia de Margarida Xirgu, va treballar uns mesos com a traductora, ja que la traducció era una de les principals activitats dels intel·lectuals exiliats, però Polo aviat es va retirar per entrar a ocupar el lloc de directora de publicitat en les perfumeries Dana de Barcelona, ​​establertes des de feia poc temps al barri de Barracas de Buenos Aires, una feina que li permetia augmentar els seus ingressos, ja que havia de mantenir la seva mare i les seves dues germanes, que havien arribat de Barcelona al maig de 1939.

El seu cas va ser, sense saber-ho, un avanç del que aniria succeint durant els anys següents: una diàspora que va acabar amb vides i carreres artístiques i literàries tan potents i fructíferes com les de Polo. Aquest 2017, se celebra el 75 aniversari de la seva mort i alguns estem entossudits a recordar-la més que mai.

En els darrers temps, diverses iniciatives editorials reivindiquen el valor literari dels grans cronistes de la República a Catalunya, però, com llavors, les dones tenen un paper encara massa poc rellevant. El cas d’Irene Polo no és una excepció. Per ara, Santa-Maria, G. i Tur, P. (2003), Irene Polo. La fascinació del periodisme. Cròniques (1930-1936). Barcelona: Quaderns Crema és l’obra més completa existent sobre la periodista republicana.